PROJECTES INDIVIDUALS
Montserrat Pujol
|
La teva presó
El projecte serà una obra de refugi. És un refugi personal, amb l'objectiu que tothom es pugui sentir representat, ja que és presenta una escena on, sobretot els adolescents, s'hi poden sentir representats. El que es busca és transmetre no només la tranquil·litat o seguretat que et proporcionaria un refugi sinó també mostrar que un refugi pot ser una gàbia que t'aïlli del que t'envolta, convertir-lo en una presó. Busca jugar amb aquest doble sentit, el de protecció i a la vegada d'aïllar-se del que l'envolta. L'obra consisteix en mostrar una foto on és veu una habitació d'un d'adolescent, senzilla, però acollidora. Es compon d'un llit unitari, una taula d'estudi, una cadira, una tauleta de nit, una cadira i una làmpada a l'escriptori. Després hi haurà uns barrots sobreposats a la imatge de l'habitació simulant una presó i a dins l'habitació perfectament normal. Hi ha una porta per demostrar que és una presó, però que sempre és por sortir d'aquesta, si es vol. Buscar mostrar que el que es buscà és que s'entengui que la presó sempre es pot trencar si l'empresonat vol i surt de la cel·la. |
Meritxell Robira |
L’AMAGATALL DE LA PERFECCIÓ:
LA FALSEDAT COM A REFUGI He triat aquesta representació d’un refugi perquè penso que en algun moment o altre de la nostra vida ens hem trobat en una situació semblant a la que la fotografia presenta: Amagar-se darrere d’una careta. La raó pot variar molt segons la persona. Hi haurà persones que s’hauran amagat darrere una careta per por, per necessitat... Amagar alguna cosa sobre tu, una part de la teva personalitat, caràcter, etc. Aquesta és la raó per la qual he triat aquesta representació. Estar amagada darrere d’una escultura clàssica, que és el cànon clàssic de perfecció i que no tenen gaire expressió crec que és una bona representació d’una careta. Freda, sense expressió. |
Pau Riera i Gina Villalta |
Refugi virtual
L’idea del nostre projecte es una fotografia digital en la qual es pugui anar ampliant infinitament i que al final et donis compte que tu també formes part del “refugi infinit” i finalment acabis compartint una fotografia que posteriorment serà afegida a l’espai virtual on es troba aquest refugi infinit. L’idea és que l’espectador, se’n adoni que constantment estem vivint en un refugi el qual son les noves tecnologies, ja siguin xarxes socials, videos, videojocs... Consisteix en una fotografia digital que es troba en un “espai virtual” (página web o derivats). Aquesta fotografia consistiria en una imatge infinita on el espectador acabar formant part de la mateixa fotografia. Al entrar a la pàgina web et trobaràs amb una fotografia la qual conté una pantalla, ja sigui de ordenador, móvil... Dins de la pantalla es trobara una altra fotografía en la qual hi ha també una pantalla i així successivament. En una part de la plataforma, s’explicarà com pots contribuir en el projecte (fent una fotografia on surtis tu utilitzant una pantalla). Amb aquesta premisa aconseguirem fer una fotografia “infinita” en la qual tothom expressi les seves sensacions a través d’una fotografia. |
PROJECTE COL·LECTIU
|
En vols saber més?Dossier elaborat pels alumnes de batxillerat a la matèria de Geografia el curs 2018-19 en el context del projecte artístic De què fugen els refugiats que van dur a terme els alumnes de batxillerat en arts plàstiques i escèniques de l’Escola Ginebró.
|
|